Les meves tasques a MAGRANA ESCENA – Vivint la gestió cultural des de dins entre dossiers i festivals

Quan vaig començar les meves pràctiques a Magrana Escena, no sabia ben bé què esperar. Sabia que era una productora i distribuïdora d’espectacles escènics, que treballava amb artistes contemporanis i que tenia una forta connexió amb la cultura local, però desconeixia completament com seria formar-ne part des de dins. Ara, unes setmanes després d’haver començat, puc dir que és una experiència absolutament reveladora. El meu dia a dia gira al voltant de la gestió cultural, però amb un vessant molt pràctic, molt viu, que m’ha fet aprendre a un ritme vertiginós.

Des del primer moment, m’han integrat a l’equip com una més. No ha estat només observar, sinó fer, decidir i, de vegades, equivocar-me i aprendre. Una de les meves tasques principals ha estat la creació i revisió de dossiers d’espectacles. Mai hauria pensat que hi hagués tanta feina darrere d’un document que sovint només veiem per sobre. Però resulta que cada paraula, cada imatge i cada detall compta. Vaig començar treballant en el dossier de L3 Fontana, i allà vaig poder veure com cal adaptar la informació segons el públic a qui va dirigit: no és el mateix presentar-lo per a una convocatòria formal que per a una newsletter més promocional. També vaig tenir l’oportunitat de començar una nova proposta per a Alícia en un món real, i aquí vaig explorar més la part creativa, pensant en com fer-lo més visual, més directe.

Una altra part molt important de les meves pràctiques ha estat la recerca de festivals. Aquesta feina ha sigut especialment interessant perquè m’ha permès entendre millor com es mou l’escena cultural i com cada festival té la seva personalitat. He investigat festivals com MUTESAC o Femme Dansa, i el repte sovint ha estat trobar informació actualitzada, ja que alguns no tenien les bases publicades. Això m’ha portat a ser més proactiva: fer trucades, enviar correus electrònics i aprendre a no esperar que la informació arribi sola, sinó a anar-la a buscar. Aquest procés m’ha ensenyat molt sobre la importància de la iniciativa i sobre com, en aquest món, qui no corre, vola.

També he treballat amb bases de dades, concretament amb Clientify, on he actualitzat i revisat dades de programadors i festivals. Pot semblar una tasca més tècnica, però és fonamental per a la feina de distribució, ja que una base de dades ben cuidada pot marcar la diferència entre un contacte reeixit i un correu perdut. En paral·lel, he ajudat a donar d’alta espectacles a Redescena, una plataforma molt utilitzada per programadors. Recordo la primera vegada que vaig pujar un espectacle i com em vaig adonar de la responsabilitat que suposa representar correctament una obra i una companyia.

En tot aquest procés, m’ha acompanyat molt de prop l’Alba, la meva tutora, que m’està ajudant a aprendre i créixer en cada pas. Amb ella comparteixo regularment l’estat de les meves tasques i és qui em dona feedback constant, orientant-me sobre com millorar i afrontar cada repte. Les seves indicacions són molt valuoses perquè em permeten entendre millor com funciona la gestió cultural en el dia a dia. La confiança que em transmet fa que em senti realment part del projecte i no només una observadora. Gràcies al seu suport, estic adquirint seguretat i autonomia, i cada nova tasca es converteix en una oportunitat d’aprenentatge.

Aquesta immersió a Magrana Escena m’està mostrant totes les cares de la gestió cultural: la creativa, la tècnica, la comunicativa i la més humana. I això em confirma que vull continuar en aquest món, aprenent i creant, gestionant i aportant. Perquè darrere de cada espectacle hi ha una gran feina invisible, i ara, per fi, en formo part.

Deixa un comentari