Avui és un dia que m’il·lusiona especialment. Després de setmanes de feina, gestió, mails i bases de dades, arriba una d’aquelles recompenses que et recorden per què et dediques a això: aquesta tarda assistiré a la preestrena d’“Alícia en un món real” al Teatre Nacional de Catalunya, una de les obres que distribueix Magrana Escena.
Tot i que estic participant en la part més invisible del procés —com gairebé sempre passa en la gestió cultural—, sentir que formo part, ni que sigui una miqueta, de l’engranatge que ha fet possible aquesta estrena, em fa molta il·lusió. Conec l’obra, conec la companyia i conec l’equip que l’està defensant, i tot això fa que la funció d’avui tingui una emoció especial.
Més enllà de veure l’obra com a espectadora, sé que també l’estic veient com a professional en formació: observant com es comunica, com es presenta, quin públic hi assisteix… I tot plegat, com encaixa en aquest trencaclosques que és fer que una obra visqui més enllà dels assajos.
Aquesta experiència, per senzilla que sembli, em connecta amb una de les parts més boniques de fer pràctiques a Magrana: veure que tot allò que aprenc en l’àmbit intern pot tenir una traducció escènica, visible, real.
Us deixo l’enllaç a la web de la obra per si hi voleu anar, estrenen demà!
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.